Projecte T - foment del teatre amateur a les comarques gironines

Projecte de foment del teatre amateur de les comarques gironines

EL Q�ESTIONARI: Cr�dula Teatre

02.11.09 |
-

Nom del grup o companyia: Cràdula Teatre
Municipi: Cassà de la Selva
Director o directora: Mon Bover

1. On, quan i perquè va néixer el vostre grup de teatre?

El 13 de maig de 1995 un grup d’alumnes de l’IES Cassà de la Selva es va reunir per tal de muntar una representació teatral en el context d’una jornada de pares organitzada per l’AMPA. Des de llavors es van continuar reunint per gaudir del treatre i es va formar la companyia.

2. Com definiríeu la vostra manera de fer teatre?
Les nostres representacions i espectacles van més enllà del fet purament teatral o musical i busquem reactivar altres valors i així hem creat un mètode propi de treball en el que existeixen possibles limitacions. Qualsevol element pot ser dramatitzat, qualsevol idea o qualsevol tipus de llenguatge pot ser posada en escena.
Des de els seus orígens Cràdula teatre ha plantejat un teatre per gaudir i fer gaudir, un teatre de realització personal, colors, olors, emocions, però també com a element de relació.

3. Quanta gent forma la companyia i com us dividiu les tasques a realitzar?
Actualment la companyia està formada per 7 components. La direcció recau sobre una persona, i la resta de tasques es reparteixen entre els diferents membres de la companyia segons les necessitats del moment.

4. Feu activitats de formació teatral? Quins cursos heu realitzat, realitzeu o teniu previstos realitzar amb el grup?
Des de la creació del grup hem tingut la ocasió de poder realitzar activitats supervisades per altres professionals externs a la companyia que puntualment ens han ajudat i han col•laborat en el nostre treball per aconseguir un bon resultat en matèries on cap membre del grup tenia experiència.
No hem realitzat cap tipus de formació reglada ni per ara ho tenim previst.

5. Quins problemes us trobeu amb més freqüència per desenvolupar la vostra activitat teatral?
La manca d’espais i de circuits preparats per acollir treballs o representacions de grups amateurs.
A més, els pocs espais que hi ha, tenen sovint pocs recursos, la qual cosa dificulta la nostra tasca per tal d’oferir un bon espectacle.
Un altre problema és la manca d’espais d’assaig i de locals on guardar el material.

6. Participeu a concursos o mostres de teatre?
Sempre que hem tingut ocasió hem participat en el Visionat. També hem pogut participar en el concurs Rafael Anglada.

7. Quina ha estat l’actuació que recordeu amb més estima?
De totes les representacions en guardem bons records.
Potser, la que vam treballar amb més intensitat, on érem un grup nombrós, on van col•laborar amb nosaltres molts professionals dels quals vam aprendre moltes coses va ser la representació teatral que vam fer del llibre Alícia al país de les Meravelles.

8. Com valoreu les instal•lacions per actuar i per assajar del vostre municipi?
Creiem que podrien estar millor condicionades i equipades, i es podria millorar la disponibilitat i sistema de reserva i accés a la sala.

9. Quins són els vostres autors i grups de teatre preferits?
Dintre del grup existeixen diferents inquietuds i preferències en aquest sentit.
No tenim autors ni grups preferits com a grup.

Ens agraden però totes aquelles representacions que incloguin elements de contacte amb el públic, representacions al carrer o en localitzacions diferents a la sala de teatre.

10. Quina és la vostra freqüència d’assajos normal?
Mentre estem preparant algun treball, la freqüència acostuma a ser d’un cop per setmana.

11. Quantes vegades representeu a l’any els vostres espectacles?
Malauradament un espectacle sol tenir una vida mitjana de 3-4 representacions.

12. Us agradaria professionalitzar-vos com a grup?
No. De moment tenim el teatre com una afició i no ens plantegem la professionalització.

13. Quins són els pros i els contres de ser un grup de teatre amateur?
Els pros són l’espai de relació i intercanvi que t’ofereix treballar en grup en un projecte comú, i les oportunitats de conèixer altres pobles, altra gent amb les mateixes aficions. La millor gratificació, poder oferir al públic el nostre treball i que desperti algun tipus d’emoció.
Els contres, les dificultats per trobar llocs i recolzaments per a fer les representacions.

14. Com valoreu l’activitat teatral a Girona?
Creiem que podria millorar. S’hauria de fer suport a totes les entitats, des de les més modestes a les més rellevants i punteres.

15. Com afronteu el procés de creació d’un espectacle?
Cràdula és un col•lectiu format per actors i actrius dedicats temporalment a la creació. Tot i que diàriament ens dediquem a una feina quotidiana.
Entre tots abordem el text o idea, i, en un procés llarg de brainstorming es van proposant i excloent idees i propostes de tots els membres del grup. El treball va creixent i es va modificant i reinventant al llarg de tot el procés.

16. És adient el projecte T, quins canvis hi faríeu?
En termes generals la considerem una bona proposta.
Ens agradaria que fos dinàmic de manera que si es detecta alguna deficiència es pogués millorar, per això faria falta mantenir contacte estret amb els grups per conèixer les seves impressions i avaluar els resultats per fer les millores oportunes.

17. I finalment, ens podeu explicar una anècdota que us hagi passat amb la companyia?
D’anècdotes n’hi ha moltes, perquè vam començar amb 16 anys i ara la majoria en tenim 30 o 31. La persona que ens ha dirigit ens ha vist créixer, i entre tots hem fet una petita gran família, hem encobert trapelleries de joventut (1hora abans d’una funció, un dels protagonistes ens truca des del Circuit de Montmeló per comunicar-nos que s’ha quedat tirat sense betzina amb moto,ràpidament sortim a la recerca. Nits d’assajos inexistents per a poder sortir amb els amics o la parella, encoberts per la resta del grup davant la trucada dels pares). Hem viatjat conjuntament a l’estranger, a veure teatre, i hem hagut de córrer perquè pocs minuts abans de l’obra ens havien robat la cartera i hem hagut d’anar a fer una denuncia amb anglès, hem preparat casaments i hem sobreviscut embarassos sobre l’escenari, ara els nostres fills assagen amb nosaltres, hem .... En definitiva, fent aquest repàs ens anem adonant que totes les anècdotes formen part de la nostra quotidianitat. I és que portem molts anys junts.